Ao Maya

El darrer dia de platja vam anar a Ao Maya. Vam llogar una barqueta amb 8 persones més, i vam anar a veure la popular platja on es va rodar la pel.lícula The Beach. Estava a tope de gent, era parescut a Es Trenc, per la gent i els turistes. Però després vam anar a bucear a un lloc d'aigües transparentes i vam veure molts de peixos de colors. Estàvem tranquils i lluny de la gent. A la tornada vam parar en una platgeta plena de monees.

Vam dinar dins la barca, i després de l'excursió de mig dia, ja vam anar cap a la costa per agafar un autobús i pujar cap a Bangkok.

Ko Phi Phi

Ko Phi Phi va ser un dels llocs més afectats pel Tsunami de l'any 2004. Quan nosaltres hi vam arribar, hi havia senyals, com alguns edificis que encara no estaven reconstruits i els altaveus d'evacuació posats en llocs estratègics per a avisar a tota la població.

En aquesta illa ens vam allotjar a la cabanya més alta de la muntanya. El se'n demà vam anar a Maya Bay, la illa on es va rodar The Beach.

Railay

Railay és un lloc gairebé inaccessible que està a la provincia de Krabi. El més característic de Krabi són les enormes formacions càrstiques. Molta gent hi va a fer escalades. Nosaltres hi vam quedar impresionants per la força de les marees. Es podia anar d'una platja a l'altra caminant quan la marea era baixa, però quan era alta s'hi havia d'anar en barca. Hi vam estar un dia en un cabanya gairebé a tocar de platja.

Ko Tao

Ko Tao és una illa d'uns 27 km quadrats situada al Golf de Tailàndia. Gent de tot el món hi va a prendre submarinisme. Hi ha una platja molt concorreguda, plena de cabanyes on la platja a la nit, quan puja la marea, es converteix en una zona de bars, restaurants i chill outs.

Hi ha una altre illa, Ko Nang Yuan, que està unida a dues més petites per un banc d'arena. S'hi arriba en barca.

Per la illa de Ko Tao la gent s'hi pot moure llogant una motocicleta o bé a peu. Amb la motocicleta pels que no hi estam acostumats no és fàcil, perquè amb tanta arena, pujades, baixades i clots, fa por derrapar. I a peu, és factible, però fa molta calor.

A l'altra banda de la illa és on hi ha les platges manco concorregudes. T'hi pots passar hores sense veure gairebé ningú. Així ho vam fer, aprofitant estonetes per nedar i estonetes per seure damunt una roca, a meditar, descansar. Ens vam acostumar al relax de la illa. Hi vam estar 3 dies!

Arribar havia estat més fàcil que sortir. Per sortir hi ha poques alternatives. Vam agafar un vaixell de càrrega, que també duu persones col.locades en 60 matalassos, i ens va deixar a Surat Thani, i d'allà vam agafar un bus cap a Krabi, a l'altre banda de Tailàndia, a l'oceà ïndic. 9 hores de vaixell i unes 3 hores d'autobús, per després agafar una barca per arribar a Railey

De Nord a Sud

No teníem ganes d'atravessar tot el país ni en tren ni en autobus. Després d'haver passat unes hores a un cibercafé buscant combinacions amb avió, vam decidir baixar de Sukhotai a Bangkok en autobús i de Bankok a la illa Ko Samui en avió. Des de Ko Samui agafaríem un vaixell ràpid per arribar a la petita illa de Ko Tao, el paradís dels submarinistes.

La baixada en autobús va ser més ràpid del que ens pensàvem. Ens va deixar en una estació d'autobusos a les afores de Bangkok a les 4.30 de la matinada. No ens agrada arribar als llocs de nit. Vam aconseguir així com vam poder agafar un taxi que ens dugués a l'aeroport. Teníem el bitllet per devers les 12 hores i a les 6 ja hi érem. Per sort, havíem comprat un bitllet que es podia canviar. Devers les 6 vam partir amb Air Bangkok cap a Ko Samui. Seria l'únic avió interior que agafaríem en tot el viatge.

A les fotos podeu veure el nou aeroport internacional de Bangkok, porta d'enllaç entre Europa i Àsia, l'aeroport de Ko Samui que pareix una cabanyeta chill ourt, i els banyos del homes de l'aeroport de Ko Samui decorats amb una gran peixera.

Si Satchanalai

Dubtàvem si quedar-nos un dia més al nord per arribar fins a Si Satchanalai. Vam fer bé d'arribar-hi. Gairebé dues hores d'un destartalat autobus ple d'estudiants a l'anar i al tornar, va fer que arribàssim amb ganes d'estirar les cames i llogar una bicicleta per visitar aquest indret declarat també patrimoni mundial per la UNESCO. En aquest indret de més de 720 hectàres ens hi vam passejar gairebé sols. Es veu que els grups organitzats no hi solen arribar, o al manco en temporada baixa, i només hi vam trobar algunes persones que hi van arribar també en autobus o amb un cotxe llogat.

Per arribar a l'enclau primer s'ha de travessar un riu per un estret pont de fusta. Tot i que vaig embestir pedalejant vaig haver de baixar de la bicicleta.

Sukhotai

De Chian Mai a Sukhotai hi vam arribar en autobus. L'autobus es va espatllar a mig camí. Ens van deixar a una carretera on hi havia una gasolinera amb un bar restaurant de carretera. L'amo va fer l'agost repartint sopa de menú als afamats viatgers i residents. Els residents, supòs que per l'experiència de les esperes, van ser els primers en demanar la sopa. Els viatgers més atrevits els següents. I els resagats vam esperar quasi al darrer moment. He de dir que la sopa va ser ben bona.

Feia una calor mortal. A l'autobús vam conèixer dues persones de Barcelona que tornaríem a topar-nos més envant a altres indrets i finalment a l'aeroport.

Les ruïnes de Sukhotai estan declarades Patrimoni Mundial per la Unesco. Tenen un radi de 5 km. Per visitar-les vam llogar dues bicicletes. Feia un baté de sol mortal, però tot i així vam pedalejar unes cinc hores per anar a visitar els més de 21 enclaus històrics. El lloc està molt ben conservat, i tot i la calor i el defalliment per deshidratació va ser espectacular.

Vam anar a l'estació d'autobusos de Sukhotai dues vegades. Una per anar al parc històric Si Satchanalai-Chaliang, a uns 60 km, i l'altre el se'n demà per ja baixar cap a Bangkok i enllaçar cap a les platges del sud.

A un bar de la ciuat va ser on vam beure els millor sucs de fruites mesclades de tot el viatge. La gent aquí va ser molt amable i sempre somrient.

Chian Mai

Després d'haver estat tot lo dia per Bangkok, l'horabaixa, vam agafar un tren direcció nord per arribar a Chian Mai. Vam arribar el se'n demà al matí. El tren no va ser gens còmode, tot i viatjar en primera, i a més ens van picar puces. Però això forma part de l'aventura del viatge.

El primer dia a Chian Mai, vam visitar la part antiga de la ciutat caminant. Més temples, més budes i més antics. El segon i tercer dia vam llogar una motocicleta i ens vam passejar per les muntanyes i per l'extraradi de la ciutat. Dels llocs més impressionants que recordam hi ha el Palau de la reina, amb els seus jardins immensos, i un monestir de monjos budistes amb un gran jardí.

A Chian Mai vam començar a gaudir de la gastronomia de Tailàndia, i dels sucs frescs de fruites exòtiques mesclades. En bevien tres o quatre al dia.

Feia una calor insoportable. Els sucs de fruites variades ens pujaven la moral i ens donaven forces per continuar visitant aquest patrimoni declarat de la humanitat i ser encantats per l'espectacular paisatge dens que l'envolta.

De temples budistes per Bangkok

El primer dia ens vam situar i el vam dedicar a visitar temples budistes, a comprar un bitllet de tren per anar a Chian Mai, i a fer una volta pel barri xinès.

La forma de transport a Bangkok va ser bàsicament a través de barques metro que van de dalt a baix del riu Mae Nam Chao Phraya. La majoria de temples estan situats molt a prop de les parades d'aquestes barques i s'hi pot arribar caminat.

Sobta el contrast de les diferents parts del riu. A dalt, edificacions baixes i tradicionls. A la part de baix, grans gratacels.

Temples i budes són el gran interés turístic. Amb un dia i mig en digueren visitar set o vuit. I la resta del dia el vam dedicar a voltar pel barri xinès, barri on tornaríem al final del viatge.

Bangkok

Vam arribar a Bangkok l'horabaixa. Tot just trobar un lloc per dormir es va pondre el sol. Calor, baf i contaminació van ser les primeres impressions. No sabíem molt bé com havíem aterrat allà i perquè havíem triat aquell país. Vam sortir a fer un volt i a sopar al carrer més "motxiler" de la ciutat, Khao San. Gent d'arreu passejava pel carrer. Botigues ambulants, olors, sabors, colors,... Hi tornaríem els darrers dies, i llavors ja ens seria ben familiar.