quest bloc és en diferit. El viatge el vam fer Marc Chalamanch i Bel Llodrà del 17 d'agost al 3 de setembre de 2008. El primer apunt serà la ruta que vam improvisar durant el mateix viatge i els altres coincidiran amb les dates que vam estar en cada lloc.
Com sempre vam partir amb un bitllet d'avió i amb la Lonely Planet. Ni tan sols teníem un hotel reservat per la primera nit. Havíem parlat amb l'Amic Andreu, que hi havia anat feia poc, i ens havia recomanat alguns llocs, i amb algunes persones més que ens van enviar rutes i allotjaments. Ho vam imprimir, algunes coses les vam utilitzar i altres no.
Després de l'aventura de l'any passat a Senegal, les impressions a Tailàndia no van ser tan impactants. Qui es van impactar van ser les famílies i els amics perquè les notícies que arribaven a casa sobre la situació política de Tailàndia eren bastant preocupants, tot i que nosaltres des d'allà no ho trobàvem tant perquè no ens vam topar en cap conflicte. Només ens va fer canviar uns petits plans de darrera hora, i enlloc de pujar de les platges cap a Bangkok amb avió, ho vam haver de fer en bus (14 hores) perquè els aeroports estaven tancats.
La ruta:
El viatge es va dividir en tres parts: Bangkok, a l'inici i al final del viatge, el nord, sobretot a veure temples budistes i patrimoni de la UNESCO i al sud, a les platges de banda i banda de país.
diumenge, 28 de desembre del 2008
dimarts, 2 de setembre del 2008
Kanchanaburi
Com que ens sobrava un dia a Bangkok. Ja havíem vist el que volíem veure. Vam decidir anar a la província de Kanchanaburi. Allà vam visitar un mercat flotant, el temple del tigre (Wat Luang Ta Bua Yanna Sampanno), i el pont del riu Kwai.
Estar devora els tigres impresiona, però al mateix temps transmeten pau. El perill hi és, bé que t'ho recorden en entrar fen-te firmar que renuncies a qualsevol responsabilitat per part dels cuidadors si els hi pega per fer-te mal, però al mateix temps, fa il.lusió tocar-los. Supòs que no seria el mateix si te'n trobassis un front a front mentre camines per la jungla.
Estar devora els tigres impresiona, però al mateix temps transmeten pau. El perill hi és, bé que t'ho recorden en entrar fen-te firmar que renuncies a qualsevol responsabilitat per part dels cuidadors si els hi pega per fer-te mal, però al mateix temps, fa il.lusió tocar-los. Supòs que no seria el mateix si te'n trobassis un front a front mentre camines per la jungla.
dilluns, 1 de setembre del 2008
Bangkok
Volíem arribar de les platges del sud a Bangkok en avió des de Phuket, però com que pel conflicte polític i social l'aeroport de Phuket estava tancat, vam optar per un bus ple de turistes. La resta de viatges havíem viatjat amb el mateix transport públic que utilitzen els Tailandesos, excepte per travessar la terra entre el Golf de Tailàndia i l'oceà Índic, que també ho vam haver de fer a través d'una agència de viatges local.
Les sensacions de la tornada a Bangkok van ser diferents a les de l'arribada. Tot i que la calor i el baf també estava present, ja que veníem de la brisa de les platges, tot ja ens era més familiar.
La ciutat dels gratacels i del skyline no és que estigui pensada per les persones, més aviat hi està pels cotxes. Tampoc no és lloc per a passejar-s'hi, tot i que nosaltres ho vam fer. Vam fer les dues línes d'skyline i vam intentar fer una volta a peu entre els gratacels. No és lloc per caminar. Per això vam decidir tornar al barri xinès, on ja hi havíem estat el primer dia, perquè l'escala del barri era més humana.
Al final ens va sobrar un dia, i vam decidir tornar 50 km al nord.
Les sensacions de la tornada a Bangkok van ser diferents a les de l'arribada. Tot i que la calor i el baf també estava present, ja que veníem de la brisa de les platges, tot ja ens era més familiar.
La ciutat dels gratacels i del skyline no és que estigui pensada per les persones, més aviat hi està pels cotxes. Tampoc no és lloc per a passejar-s'hi, tot i que nosaltres ho vam fer. Vam fer les dues línes d'skyline i vam intentar fer una volta a peu entre els gratacels. No és lloc per caminar. Per això vam decidir tornar al barri xinès, on ja hi havíem estat el primer dia, perquè l'escala del barri era més humana.
Al final ens va sobrar un dia, i vam decidir tornar 50 km al nord.
diumenge, 31 d’agost del 2008
Ao Maya
El darrer dia de platja vam anar a Ao Maya. Vam llogar una barqueta amb 8 persones més, i vam anar a veure la popular platja on es va rodar la pel.lícula The Beach. Estava a tope de gent, era parescut a Es Trenc, per la gent i els turistes. Però després vam anar a bucear a un lloc d'aigües transparentes i vam veure molts de peixos de colors. Estàvem tranquils i lluny de la gent. A la tornada vam parar en una platgeta plena de monees.
Vam dinar dins la barca, i després de l'excursió de mig dia, ja vam anar cap a la costa per agafar un autobús i pujar cap a Bangkok.
Vam dinar dins la barca, i després de l'excursió de mig dia, ja vam anar cap a la costa per agafar un autobús i pujar cap a Bangkok.
dissabte, 30 d’agost del 2008
Ko Phi Phi
Ko Phi Phi va ser un dels llocs més afectats pel Tsunami de l'any 2004. Quan nosaltres hi vam arribar, hi havia senyals, com alguns edificis que encara no estaven reconstruits i els altaveus d'evacuació posats en llocs estratègics per a avisar a tota la població.
En aquesta illa ens vam allotjar a la cabanya més alta de la muntanya. El se'n demà vam anar a Maya Bay, la illa on es va rodar The Beach.
En aquesta illa ens vam allotjar a la cabanya més alta de la muntanya. El se'n demà vam anar a Maya Bay, la illa on es va rodar The Beach.
divendres, 29 d’agost del 2008
Railay
Railay és un lloc gairebé inaccessible que està a la provincia de Krabi. El més característic de Krabi són les enormes formacions càrstiques. Molta gent hi va a fer escalades. Nosaltres hi vam quedar impresionants per la força de les marees. Es podia anar d'una platja a l'altra caminant quan la marea era baixa, però quan era alta s'hi havia d'anar en barca. Hi vam estar un dia en un cabanya gairebé a tocar de platja.
dimecres, 27 d’agost del 2008
Ko Tao
Ko Tao és una illa d'uns 27 km quadrats situada al Golf de Tailàndia. Gent de tot el món hi va a prendre submarinisme. Hi ha una platja molt concorreguda, plena de cabanyes on la platja a la nit, quan puja la marea, es converteix en una zona de bars, restaurants i chill outs.
Hi ha una altre illa, Ko Nang Yuan, que està unida a dues més petites per un banc d'arena. S'hi arriba en barca.
Per la illa de Ko Tao la gent s'hi pot moure llogant una motocicleta o bé a peu. Amb la motocicleta pels que no hi estam acostumats no és fàcil, perquè amb tanta arena, pujades, baixades i clots, fa por derrapar. I a peu, és factible, però fa molta calor.
A l'altra banda de la illa és on hi ha les platges manco concorregudes. T'hi pots passar hores sense veure gairebé ningú. Així ho vam fer, aprofitant estonetes per nedar i estonetes per seure damunt una roca, a meditar, descansar. Ens vam acostumar al relax de la illa. Hi vam estar 3 dies!
Arribar havia estat més fàcil que sortir. Per sortir hi ha poques alternatives. Vam agafar un vaixell de càrrega, que també duu persones col.locades en 60 matalassos, i ens va deixar a Surat Thani, i d'allà vam agafar un bus cap a Krabi, a l'altre banda de Tailàndia, a l'oceà ïndic. 9 hores de vaixell i unes 3 hores d'autobús, per després agafar una barca per arribar a Railey
Hi ha una altre illa, Ko Nang Yuan, que està unida a dues més petites per un banc d'arena. S'hi arriba en barca.
Per la illa de Ko Tao la gent s'hi pot moure llogant una motocicleta o bé a peu. Amb la motocicleta pels que no hi estam acostumats no és fàcil, perquè amb tanta arena, pujades, baixades i clots, fa por derrapar. I a peu, és factible, però fa molta calor.
A l'altra banda de la illa és on hi ha les platges manco concorregudes. T'hi pots passar hores sense veure gairebé ningú. Així ho vam fer, aprofitant estonetes per nedar i estonetes per seure damunt una roca, a meditar, descansar. Ens vam acostumar al relax de la illa. Hi vam estar 3 dies!
Arribar havia estat més fàcil que sortir. Per sortir hi ha poques alternatives. Vam agafar un vaixell de càrrega, que també duu persones col.locades en 60 matalassos, i ens va deixar a Surat Thani, i d'allà vam agafar un bus cap a Krabi, a l'altre banda de Tailàndia, a l'oceà ïndic. 9 hores de vaixell i unes 3 hores d'autobús, per després agafar una barca per arribar a Railey
dimarts, 26 d’agost del 2008
De Nord a Sud
No teníem ganes d'atravessar tot el país ni en tren ni en autobus. Després d'haver passat unes hores a un cibercafé buscant combinacions amb avió, vam decidir baixar de Sukhotai a Bangkok en autobús i de Bankok a la illa Ko Samui en avió. Des de Ko Samui agafaríem un vaixell ràpid per arribar a la petita illa de Ko Tao, el paradís dels submarinistes.
La baixada en autobús va ser més ràpid del que ens pensàvem. Ens va deixar en una estació d'autobusos a les afores de Bangkok a les 4.30 de la matinada. No ens agrada arribar als llocs de nit. Vam aconseguir així com vam poder agafar un taxi que ens dugués a l'aeroport. Teníem el bitllet per devers les 12 hores i a les 6 ja hi érem. Per sort, havíem comprat un bitllet que es podia canviar. Devers les 6 vam partir amb Air Bangkok cap a Ko Samui. Seria l'únic avió interior que agafaríem en tot el viatge.
A les fotos podeu veure el nou aeroport internacional de Bangkok, porta d'enllaç entre Europa i Àsia, l'aeroport de Ko Samui que pareix una cabanyeta chill ourt, i els banyos del homes de l'aeroport de Ko Samui decorats amb una gran peixera.
La baixada en autobús va ser més ràpid del que ens pensàvem. Ens va deixar en una estació d'autobusos a les afores de Bangkok a les 4.30 de la matinada. No ens agrada arribar als llocs de nit. Vam aconseguir així com vam poder agafar un taxi que ens dugués a l'aeroport. Teníem el bitllet per devers les 12 hores i a les 6 ja hi érem. Per sort, havíem comprat un bitllet que es podia canviar. Devers les 6 vam partir amb Air Bangkok cap a Ko Samui. Seria l'únic avió interior que agafaríem en tot el viatge.
A les fotos podeu veure el nou aeroport internacional de Bangkok, porta d'enllaç entre Europa i Àsia, l'aeroport de Ko Samui que pareix una cabanyeta chill ourt, i els banyos del homes de l'aeroport de Ko Samui decorats amb una gran peixera.
dilluns, 25 d’agost del 2008
Si Satchanalai
Dubtàvem si quedar-nos un dia més al nord per arribar fins a Si Satchanalai. Vam fer bé d'arribar-hi. Gairebé dues hores d'un destartalat autobus ple d'estudiants a l'anar i al tornar, va fer que arribàssim amb ganes d'estirar les cames i llogar una bicicleta per visitar aquest indret declarat també patrimoni mundial per la UNESCO. En aquest indret de més de 720 hectàres ens hi vam passejar gairebé sols. Es veu que els grups organitzats no hi solen arribar, o al manco en temporada baixa, i només hi vam trobar algunes persones que hi van arribar també en autobus o amb un cotxe llogat.
Per arribar a l'enclau primer s'ha de travessar un riu per un estret pont de fusta. Tot i que vaig embestir pedalejant vaig haver de baixar de la bicicleta.
Per arribar a l'enclau primer s'ha de travessar un riu per un estret pont de fusta. Tot i que vaig embestir pedalejant vaig haver de baixar de la bicicleta.
diumenge, 24 d’agost del 2008
Sukhotai
De Chian Mai a Sukhotai hi vam arribar en autobus. L'autobus es va espatllar a mig camí. Ens van deixar a una carretera on hi havia una gasolinera amb un bar restaurant de carretera. L'amo va fer l'agost repartint sopa de menú als afamats viatgers i residents. Els residents, supòs que per l'experiència de les esperes, van ser els primers en demanar la sopa. Els viatgers més atrevits els següents. I els resagats vam esperar quasi al darrer moment. He de dir que la sopa va ser ben bona.
Feia una calor mortal. A l'autobús vam conèixer dues persones de Barcelona que tornaríem a topar-nos més envant a altres indrets i finalment a l'aeroport.
Les ruïnes de Sukhotai estan declarades Patrimoni Mundial per la Unesco. Tenen un radi de 5 km. Per visitar-les vam llogar dues bicicletes. Feia un baté de sol mortal, però tot i així vam pedalejar unes cinc hores per anar a visitar els més de 21 enclaus històrics. El lloc està molt ben conservat, i tot i la calor i el defalliment per deshidratació va ser espectacular.
Vam anar a l'estació d'autobusos de Sukhotai dues vegades. Una per anar al parc històric Si Satchanalai-Chaliang, a uns 60 km, i l'altre el se'n demà per ja baixar cap a Bangkok i enllaçar cap a les platges del sud.
A un bar de la ciuat va ser on vam beure els millor sucs de fruites mesclades de tot el viatge. La gent aquí va ser molt amable i sempre somrient.
Feia una calor mortal. A l'autobús vam conèixer dues persones de Barcelona que tornaríem a topar-nos més envant a altres indrets i finalment a l'aeroport.
Les ruïnes de Sukhotai estan declarades Patrimoni Mundial per la Unesco. Tenen un radi de 5 km. Per visitar-les vam llogar dues bicicletes. Feia un baté de sol mortal, però tot i així vam pedalejar unes cinc hores per anar a visitar els més de 21 enclaus històrics. El lloc està molt ben conservat, i tot i la calor i el defalliment per deshidratació va ser espectacular.
Vam anar a l'estació d'autobusos de Sukhotai dues vegades. Una per anar al parc històric Si Satchanalai-Chaliang, a uns 60 km, i l'altre el se'n demà per ja baixar cap a Bangkok i enllaçar cap a les platges del sud.
A un bar de la ciuat va ser on vam beure els millor sucs de fruites mesclades de tot el viatge. La gent aquí va ser molt amable i sempre somrient.
dimarts, 19 d’agost del 2008
Chian Mai
Després d'haver estat tot lo dia per Bangkok, l'horabaixa, vam agafar un tren direcció nord per arribar a Chian Mai. Vam arribar el se'n demà al matí. El tren no va ser gens còmode, tot i viatjar en primera, i a més ens van picar puces. Però això forma part de l'aventura del viatge.
El primer dia a Chian Mai, vam visitar la part antiga de la ciutat caminant. Més temples, més budes i més antics. El segon i tercer dia vam llogar una motocicleta i ens vam passejar per les muntanyes i per l'extraradi de la ciutat. Dels llocs més impressionants que recordam hi ha el Palau de la reina, amb els seus jardins immensos, i un monestir de monjos budistes amb un gran jardí.
A Chian Mai vam començar a gaudir de la gastronomia de Tailàndia, i dels sucs frescs de fruites exòtiques mesclades. En bevien tres o quatre al dia.
Feia una calor insoportable. Els sucs de fruites variades ens pujaven la moral i ens donaven forces per continuar visitant aquest patrimoni declarat de la humanitat i ser encantats per l'espectacular paisatge dens que l'envolta.
El primer dia a Chian Mai, vam visitar la part antiga de la ciutat caminant. Més temples, més budes i més antics. El segon i tercer dia vam llogar una motocicleta i ens vam passejar per les muntanyes i per l'extraradi de la ciutat. Dels llocs més impressionants que recordam hi ha el Palau de la reina, amb els seus jardins immensos, i un monestir de monjos budistes amb un gran jardí.
A Chian Mai vam començar a gaudir de la gastronomia de Tailàndia, i dels sucs frescs de fruites exòtiques mesclades. En bevien tres o quatre al dia.
Feia una calor insoportable. Els sucs de fruites variades ens pujaven la moral i ens donaven forces per continuar visitant aquest patrimoni declarat de la humanitat i ser encantats per l'espectacular paisatge dens que l'envolta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
